domingo, 30 de marzo de 2008

Mare Meva!: El musical


Ahir vaig anar a veure el musical de Mare Meva!, que és una versió en català del famós Mamma Mia!, que fa un grup de teatre musical format per gent dels pobles d’aquí (al voltant d’Aiguafreda). No havia anat mai a veure cap musical, però vaig pensar que aquesta seria una bona ocasió ja que la meva germaneta hi participava com a membre del cos de ball.

La veritat és que em va sorprendre molt gratament, em va agradar moltíssim! Tot i ser un musical que semblava que hauria de ser com més casolà, realment es va notar molta professionalitat i la veu dels protagonistes (sobretot de la Donna i la Sofi) era brutal! Grans cantants!

Tret de la qualitat de cant d’algú, que no estava al nivell, i d'algun parell d’errades tècniques (que es poden passar per alt perfectament) és un musical d’un bon nivell que us recomano que l’aneu a veure si teniu la oportunitat!

S.Y.

miércoles, 19 de marzo de 2008

Setmana Santa: Tradicions

És Setmana Santa.

Alguns ja coneixereu la meva poca simpatia cap a la majoria de religions, però algun dia ja faré una entrada comentant aquest tema. Avuí, però, vull parlar més concretament de dos fets puntuals de la religió cristiana que no entenc.

El primer, que no té res a veure amb el segon, és la Quaresma. Pels que no sapigueu què és, a la religió cristiana, la Quaresma són uns 40 dies on representa que són de reflexió, penitència i de dolor en record de Jesús i Moisès (no li veig enlloc el sentit a tot això... Trobo que patir per la pena d'algú tant llunyà en temps i espai és senzillament, inútil. Digueu-me insensible i/o incomprensiu).
Si dic o he dit barbaritats corregiu-me si us plau, però pel que tinc entès, històricament té aquest significat. Un mètode de penitència, diria que el més comú, és el dejú, que ha anat derivant a no menjar carn els divendres (crec que eren els divendres) i actualment la majoria de famílies que continuen aquesta tradició ja només deixen de menjar carn el Divendres Sant. Entre aquestes famílies hi està la meva, amb la que m'acabo discutint cada any per aquest fet. Realment, la carn no m'agrada gaire, i no em fa res menjar peix o qualsevol casa que no sigui carn, però és que no he entès mai què se'n treu de no menjar-ne precisament aquest dia! A cas ens estem menjant a Jesucrist?!
A més a més, si això podria tenir alguna credibilitat, la pert tota quan l'Església permetia (i no sé si puc parlar en present....) menjar carn a tots aquells que paguéssin... Ridícul!

L'altre fet són les processons, que sense que serveixi de precedent (xD), no criticaré. És una tradició que ha arrelat molt fort sobretot al sud d'Espanya, a Andalusia. Viuen aquests dies amb moltíssima intensitat. És per això que quan plou i no pot sortir una cofradia (que és el grup de gent destinat a dur el sant) es posen a plorar, perquè porten tot un any preparant-ho amb molta il·lusió.
Les processons consisteixen a fer passejar els sants al ritme lent d'una música (bastant lletja pel meu gust) i la gent quan passa els canta saetas.
És espectacular quan es vesteixen de natzarens, que van amb aquells vestits tan característics que semblen fantasmes (o el mateix Ku Klux Klan), cosa que a mi, personalment, trobar-me una processó així pel carrer em faria patir un infart com a mínim... xD.
També és habitual veure-hi gent caminant descalça pel carrer durant aquests actes per complir promeses (??, una altra cosa que trobo inútil).

No parlaré més del tema, perquè com he dit al principi hi ha moltes coses que no entenc, com la majoria del cristianisme en general, així que si algú vol explicar coses benvingudes són :).

Aquest és el meu punt de vista de la Setmana Santa, respecto les passions però no comparteixo les costums.

És molt possible que hagi escrit barbaritats, per tant, corregiu-me i escriviu els vostres punts de vista! Sempre seran ben rebuts ;).


Fins aviat!
I Bona setmana Santa.

S.Y.

domingo, 9 de marzo de 2008

Ja és oficial: M'he enamorat!

Això és, com el títol indica, un comunicat on declaro el meu enamorament xD.

Molts pensareu i a mi què?, però donat que estem a un país on el tomate està a l'ordre del dia i per embrutar de caspa el meu blog faig un article oficial parlant de la meva vida íntima.

Ara els més tafaners us emportareu una decepció però és que realment m'ha afectat xD.
Estic enamorat de la Juno. Sí, així, tal qual. Evidentement la foto no era perquè sí, és per ella.
Els que hagueu vist la peli i em coneixeu entendreu perfectament el que m'agrada d'ella. Normalment la gent veu un actor/actriu i diu, o que bò/bona que està. Aquest no ha estat el meu cas, és més, no m'he enamorat de l'actriu, m'he enamorat del personatge que representa: la Juno. Com més avançava la peli, més m'anava agradant. El primer puntàs ha estat veure que tenia un telèfon-hamburguesa. A partir d'aquí m'ha captivat xD. No ha tingut cap problema en reconèixer que es posava a mirar els tius quan corríen per mirar-los el paquet i com se'ls movia el tema...(sí, asquerós però sincer xD). M'ha agradat que el tiu que la deixa prenyada li molés, no perquè era el més maco (de fet era el més pringat), sinó perquè se n'adona que és la persona que l'estimarà tal com és, sempre, sense haver de canviar per a res (val a dir que la Juno és rareta). La cosa que ha acabat d'arrodonir-ho tot, és el seu gust musical.

En definitiva, m'he enamorat perquè m'encata la seva manera de vestir, la seva naturalitat, la seva espontaneïtat, la seva manera de veure la vida, els seus gustos musicals, la seva personalitat (ben pròpia). M'agrada que sàpiga apreciar qui és el seu amic/novio, també m'agrada perquè és baixeta com jo i és mona físicament, però no és cap pivón, ni molt menys, tot el contrari, destaca per la seva senzillesa (això és el que m'agrada), i per moltes coses més que si mireu la peli, les veureu. En definitiva, perquè, com diria ella, és brutal.

Poso el tràiler tot i que no es pot apreciar bé tot el que dic, per apreciar-ho bé s'ha de veure la peli ;) :



Com veieu, la peli i sobretot el personatge, m'han afectat xD. Ha tret de mi tota una parrafada que dubto que sigui d'interès general. Però si heu arribat fins aquí i us dieu Juno i la descripció que he fet d'ella correspon amb la vostra personalitat, deixeu el mòbil o alguna cosa perquè pugui contactar amb vosaltres xDD.
(La part d'estar embarassades amb 16 anys us la podeu saltar preferentment xD).


En fi... Existeix algú com la Juno? Si és així espero que visqui a prop i que algun día la pugui conèixer xD.

I fins aquí el culebrón! :P

Cuideu-voss! ;)

S.Y.

viernes, 7 de marzo de 2008

Che Spettacolo!

En Santa se m'ha adelantat, però jo també volia parlar del mundial de motogp, que comença aquest cap de setmana, de fet crec que acaben de comencar els primers entrenaments.
Diumenge, serà el primer gran premi de motogp que es farà de nit, a Qatar. Pot estar molt bé!

Torna el mundial, i amb ell, el que és, per mi, el millor pilot de motos de la història, encara que porti dos anys sense guanyar cap títol.

Ell és, com no, Valentino Rossi. El que ho ha guanyat tot. El que té 7 títols mundials. El que es va avorrir d'humiliar els rivals i va fitxar per una marca inferior per callar les boques que deien que guanyava gràcies a la moto i va ser campió del món 2 cops seguits més. El que amb la pitjor moto de la categoria i amb més problemes de fiabilitat, encara és capaç de repassar a tots els altres pilots. El que és capaç de guanyar una carrera, i immediatament després de creuar la meta, parar la moto i sortir disparat a un lavabo (boníssim xD). El que fa les celebracions més simpàtiques i polèmiques. I sobretot, i encara que el critiquin per moltes coses (amb raó o no), el que fa d'aquest esport, un espectacle.

Che Spettacolo!



Sé que amb una entrada com aquesta sacrifico tenir comentaris, però, els que ho aprecieu, sabreu que aquest home és un geni i ho mereix.

Fins la pròxima ;)

S.Y.

martes, 4 de marzo de 2008

Uno! El "brikindans"!

Ja no queda gaire pel festival d'Eurovisión.
A part de que sembli que estigui amanyat perquè sempre guanyen els mateixos, les últimes representacions d'España han estat patètiques... Sobretot la de les Ketchup.
Aquest any hi ha un candidat que pot anar-hi, més patètic encara, però amb una gran diferència: ser patètic és el seu objectiu.
El personatge de Buenafuente, Rodolfo Chiquilicuatre, amb la cançó del Chiki-Chiki pot anar a Eurovisión xD.
Per si rarament, encara no l'heu vist, és aquesta:



Patètic, sí, però posats a fer el pena, millor anar preparats i passar-ho bé una estona. Jo espero que hi vagi per imaginar-me la cara que se li queda a la gent xD.
I és que a més a més, penso que té possibilitats de guanyar i tot! Perquè recordo el representant d'Àustria del 2003, Alf Poier, que va ser del mateix estil i va quedar quart o cinquè! De fet, jo el vaig votar. Us deixo el vídeo del l'Alf Poier (un partidón xD):



I és que... no és aquesta la millor manera d'enriure's d'un festival de música dolent on sempre guanyen els mateixos?

Fins aviat! :)
I no us canseu.

S.Y.


PD: Sobre la última entrada (El "gran" debat), vull afegir, que el debat d'ahir va ser, en la meva opinió molt millor que el primer, sobretot al principi i per part de ZP que hi va haver força propostes de futur. En Rajoy en canvi, va dir algunes coses amb ànims de crispació, per exemple, va voler reiterar la seva ideia de que el castellà està perseguit a Catalunya... (si us plau... una mica de dignitat...).
Un debat, però, no canviarà la meva opinió.