Sant Jordi

Avui és Sant Jordi, i la tradició catalana diu que els homes regalen roses a la dona de qui estan enamorats.

Molta gent creu que per correspondència, les dones regalen llibres als homes, però no és del tot cert, perquè coincideix que avui també és el dia mundial del llibre i hi ha costum de regalar llibres, però no perquè sigui Sant Jordi, i no només és exclusivitat dels homes. El 23 d'abril del 1616 van morir Cervantes, Shakeaspeare i Garcilaso de la Vega, i en altres èpoques el 23 d'abril també ha estat dia de naixement o mort d'escriptors importants, per això va declarar-se dia mundial del llibre.

Jo no sóc gaire partidari de fer regals en dies assenyalats, perquè m'agraden les sorpreses, i prefereixo que un regal sigui una cosa espontània i natural. Però suposo que a tothom li deu fer gràcia que li regalin la seva rosa o el seu llibre avui.

El que més m'agrada del dia d'avui és la llegenda de Sant Jordi. Potser perquè porta records d'infantesa i el primer cop que ens l'expliquen de petits queda molt espectacular, amb representacions de teatre i algunes activitats medievals que a mi m'agradaven molt, i això sempre queda.
Per si algú no sap o no recorda la llegenda, aquí està, (robada d'un altre blog xD):

La llegenda de Sant Jordi

Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s’esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure’s pel cel, per la terra i per l’aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible.

Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l’olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s’oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici.

I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rebatut. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d’ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s’ha fos neix un roser de roses roges com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l’ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d’aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi.

I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquins que contemplaven aterrits el combat. I per això triaren Sant Jordi com a patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n’oblidaren.


Jo em vaig fer fa uns dies el meu auto-regal: El Juego del Ángel. Crec que m'agradarà bastant. De fet, no va ser perquè fos Sant Jordi, sinó perquè em va venir de gust.
Espero que us regalin moltes roses i llibres, que això sempre és bona senyal ;).

Cuideu-vos!
I passeu un bon Sant Jordi!

S.Y.