Força de voluntat

És condició necessària i fins i tot suficient, en molts casos, per aconseguir els nostres propòsits més ambiciosos.
És el què ha ajudat una mica a que aquest primer semestre les meves notes no hagin estat tant desastroses com altres anys i és el què necessito ara per acabar d'arrodonir el curs.

Sempre he admirat aquesta gent que després d'estar ensorrats completament, després de rebre un cop moralment dur, són capaços de créixer i vèncer la tristesa o el dolor i tirar endavant amb més forces que abans.

També em fa reflexionar quan a alguns reportatges de tribus africanes o amazòniques, on la fam és el pa que tenen per menjar cada dia, surten nens, que sense tenir joguines per divertir-se, ni pràcticament res, ens regalen un somriure.
Si ens parem a pensar... la majoria de cops que ens queixem, ho fem per vici.

Tampoc cal anar tant lluny, però, per trobar gent amb coratge. La gent que és capaç de dur a terme diverses activitats durant la seva vida i se'n surten, són un exemple per mi. Poder fer això és un orgull.
Un exemple concret són les dones que són capaces d'anar a treballar, mantenir la casa i criar uns fills, i a sobre, ho fan bé. Aquesta gent és d'admirar. Per sort, el masclisme, encara que no ho sembli, està disminuint, i la casa i els fills els tiren endavant entre una parella, que té el mateix mèrit tal i com estan les coses avui dia.

A mi em va sorprendre el cas següent. Tampoc és tan extraordinari, perquè certament hi ha gent en circumstàncies molt pitjors. Però que aquesta noia sigui capaç de treure un somriure com els que fa... Em va emocionar, hehe.
Certament, per a ser feliç només cal voler ser-ho:



Va guanyar el concurs, no sé si perquè la gent és així i vota a qui més pena li fa... Però la veritat és que canta molt bé. Penso que ho mereixia independentment del seu problema.

Aprofitant, penjo aquest vídeo que és dels guanyadors de les tres primeres edicions de Tú si que vales, el beatbox genial (en parlaré en alguna propera entrada) i la cançó és molt maca:



Doncs bé, això és tot. Avui tocava reflexió (és que m'he de posar a estudiar! hehe :P).

Cuideu-vos.
Fins aviat!

S.Y.